febrer, 2018

Les consultes d’infertilitat a  la Xina són completament diferents de les consultes d’infertilitat existents en els països occidentals, en tot excepte una cosa: el grau de desesperació de les parelles per tenir un fill en situacions en les que la naturalesa ha fracassat.

El tractament de la infertilitat en hospitals xinesos te un caràcter no invasiu, mitjançant la prescripció de plantes medicinals, acupuntura i/o també exercicis de Qi Gong però també s’aconsella modificar l’estil de vida i alimentació a les pacients.

La realització d’anàlisis de sang o semen a les parelles també és important per a poder encarar millor el tractament d’infertilitat des de la Medicina Xinesa.

El professor Robert Jansen, un dels principals experts mundials en el tractament de la infertilitat, descriu els punts forts i dèbils de la medicina occidental indicant que quan més lleu és la patologia respecte a la normalitat, més problemes te la medicina occidental per corregir-la.

El professor Jansen també indica que una intervenció mèdica o quirúrgica comporta uns riscos, ja que quan menys lluny estigui l’alteració de la normalitat menys probable serà que la intervenció aplicada millori la situació d’infertilitat.

Segons ell, quant més greu és el diagnòstic d’una causa d’infertilitat, majors són les possibilitats d’aconseguir un embaràs amb el tractament occidental, sempre i quan aquest tractament corregeixi adequadament el problema i els seus efectes adversos no interfereixin en cap altre aspecte de la reproducció. La major part dels tractaments occidentals poden donar lloc a efectes adversos i aquests poden desequilibrar la balança fins al costat desfavorable quan la malaltia a tractar és relativament irrellevant. Aquest principi es manifesta de manera especial en tractaments relatius a la medicina i la cirurgia reproductives.

Quan un especialista en Medicina Tradicional Xinesa tracta a una pacient que pateix infertilitat, aquest ha de conèixer amb detall les característiques hormonals i anatòmiques dels processos reproductius, ja que tot i continuar aplicant els seus conceptes teòrics i els seus tractaments utilitzats des de fa molts anys, actualment s’afegeix l’aplicació de coneixements corresponents a la fisiologia interna de la reproducció, aprofitant, per exemple, les gràfiques de TCB (temperatura corporal basal) per a poder observar els desequilibris que mostra l’organisme durant tot el cicle menstrual així com analitzant els resultats dels anàlisis de sang i semen que hem comentat anteriorment.

Existeixen paral·lelismes entre els paràmetres de la Medicina Tradicional Xinesa i la medicina occidental on es poden establir equivalències entre les descripcions de l’activitat fisiològica per part de les medicines occidental i xinesa:

 

Fisiologia occidental	MTX
Gàmeta	Jing
Influència de les hormones sexuals	Yin i Yang de Ronyó.
Influència de l’hipotàlem i la hipòfisis	Cor
Ovaris, trompes de Falopi, endometri i cèrvix	Úter

 

La fase fol·licular s’inicia el primer dia del cicle menstrual. Aquesta part del cicle es denomina cicle ovàric i aquest està subdividit en una fase fol·licular (comencen a desenvolupar els fol·licles ovàrics per donar lloc a l’ovulació) i una fase proliferativa o estrogènica; proliferativa perquè el revestiment uterí (l’endometri) va augmentant el seu gruix per a poder allotjar l’òvul fecundat i estrogènica perquè en aquesta part del cicle la producció d’estrògens es superior a la progesterona. Segons la MTX es considera la part Yin del cicle menstrual.

La fase lútia, fase progesterònica o secretora, és el temps que passa des de l’ovulació fins al començament de la menstruació. Aquesta part és la més constant i predictible del cicle quan parlem de durada. L’hormona luteínica LH estimula el cos luti per la producció de progesterona, que s’encarrega de fer que l’endometri comenci a segregar nutrients si ha tingut lloc la concepció,  anul·lar la secreció d’hormones que dona lloc a la maduració de nous fol·licles i indueix a la modificació en els signes principals de fertilitat, com ara increment de la TCB, augment de les secrecions vaginals i desplaçament del cèrvix a una posició més inferior en la vagina. En el supòsit de no haver estat fecundat l’òvul, es deixa de produir la hormona luteínica provocant que els cos luti es comenci a degenerar i finalitzi la seva fase secretora, provocant el despreniment de l’endometri. Segons la MTX es considera la part Yang del cicle menstrual.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, els problemes d’infertilitat venen donats per desequilibris en alguna de les fases del cicle menstrual, ja sigui per una deficiència de Ronyó, de Sang (Xue), d’Energia (Qi) o d’essència vital de l’organísme (Jing), o per bloquejos d’Energia (Qi) o acumulació patològica de líquids (Humitat-Tan), desequilibris no contemplats en la medicina occidental.

Així doncs si tractem aquests desequilibris mitjançant les tècniques que ofereix la MTX, com ara la fitoteràpia, l’acupuntura, exercicis de Qi Gong i la modificació de l’estil de vida i l’alimentació, aconseguirem restablir la normalitat del organisme i per tant un cicle menstrual apte perquè es pugui donar la fecundació desitjada.